top of page
porpra portada.jpg

CONVIT


Afamat de sang i mar, combinant-los, s’aconsegueix el porpra: passió i calma al mateix temps, hibridades en un estat primigeni de gran fúria conciliadora. El color porpra és la reialesa: allò noble que sempre té quelcom de llegendari. Mític i poderós. Porpra és el misteri, l’orgull, l’espiritualitat. Una intriga que es desplega per oferir esperança i joia, mans que acaronen al mateix temps, la tecla morada dels cossos després de l’estima. El porpra té un to especial, quasi sagrat, en la natura, i es considera preciós i exòtic. Qui el canta no ho oblida, i conserva a dins la glòria dels que sempre vencen. Un estel negre canta la pluja porpra, celebra el seu vigor, i s’hi euforitza. Des de fa segles. Ja ho sabem. El porpra és el color de la imaginació i de la creativitat en els infants: mira el món com si sempre fos nou, ens deia Vinyoli. Encara és possible. Reaprendre-ho tot, conquerir l’ànima del pèl de l’univers. Sí. El porpra és el color dels que pretenen assolir la divinitat, el més enllà inqüestionable a través d’un vers, d’una veu. Aquesta. És bell i màgic que el músic Dídac Rocher agafi aquest color com a estendard per a aquest seu nou treball tan subtil: la seva música conjuga tots aquests elements poètics, viscerals, emocionants i molts més, en una dansa còsmica que, com sabem, també juga i connota el porpra des del seu interior. Ens acompanya des del microscopi del cervell i dels timpans de la carn del déu salvatge que ens convida. Cada cançó d’aquest disc és ara un òrgan vital on es despleguen tots els colors del cosmos i ens fan descobrir la seva riquesa. L’esperança aquí, a cada track, no és un dret sinó un deute, no només en quant a musical sinó també a tot el que envolta aquesta obra: des del quadre de Lucía Coll Montserrat, que serveix de pòrtic insondable a tots els matisos de l’esperit, fins al treball íntim i delicat que mereix cada peça en concret. Dídac Rocher és savi i ens fa estremir: ens estreny amb el seu tòrax per acaronar l’instrument sacre de l’emoció. Escoltar-lo et fa entrar en els seus secrets. Tenir porpra entre les mans és una unió única amb la vida i amb l’art. Ara et toca a tu: enclava’t a la carn delmada d’aquest disc. Endavant.

Jaume C. Pons Alorda

A RECER

Nit i gebra
el teu cos és meu.

Tot jo dins teu
com arrel, alè i fang.

La mà és gest que diu
amor, i meu, i teu.

A recer entre les pedres,
l'avidesa a la pell,
el dia aviva les ombres,
travesses de llum als teus dits.

ENTRE LA CORDA I TU

Entre la corda i tu,
callada o dissimulada,
l'existència de les coses.

Callada o dissimulada
com les veus del temps
entre greixoses hores,
com esperes d'eternitat.
Com les venes eixutes
que oculten remor de sang,
paraules closes, sense crepuscle,
somnis humans silenciats
dins l'àrid laberint
sense memòria.

La mort no és aquí,
la mort és vida.
Són galops enfonsats
que recorren la nit.
Són carícies d'espart
que cobreixen el cel.
Són paisatges virtuals
i perspectives cegues
i expressions planes
i sensibilitats mudes
i gàbies plenes,
plenes d'ombres sense ningú,
plenes de roba inservible,
plenes de llum sense sentit i cruel.
Els crits no són aquí tampoc,
però sí les boques
on s'acumula la nit
i les orelles buides.

Entre la corda i tu, he dit,
l'existència de les coses,
callada o dissimulada.

ENGRUNAR-SE D'AMOR

Engrunar-se d'amor,
davallar fins ser terra nova,
suport del teu cos;
sentir-ne el pes i celebrar-ho,
aixecar-se en pols per ser 
doble teva pell.
No separar-se mai més.
Arrelada en mi, jo en tu saba.

EN VA

Quiets com un arbre
la mà i el fred.
Damunt la taula
l'esguard es perd,
divaga en blanc
entre natures mortes,
belles en el temps d'absència.

Desa en límits
traçats enllà,
aspres i incerts,
la veu en va.
No hi ha qui vulgui 
aquesta recança
de sentir el buit que tempta 
les paraules.

En mi l'enyor de tenir-te 
a prop.

EREMITARI (poema de Ponç Pons)

Entre bigues i calç,
pols, espelmes i atzur,
la finestra és un port
constel·lat d'infinit
d'on callat i nocturn
vaig solcant l'univers.

Entre llibres, setjat
pel renou xorc del món,
cap rapat i dejú,
ple de mots, obsedit
amb els mots i abocat
sobre els mots gravateig,
pedra dura, l'estil.

Consagrat a cercar,
retirat, el sentit
de fer versos, m'entrec,
ple de notes i apunts,
a comprendre, expectant,
els silencis de Wittgenstein.

ARIADNA

De nit els arbres
bressolen els estels.
I tu també, allargant els dits.

Constel·les el cel amb un nou ordre.

Al centre de les mirades
hi és tot com sempre ha estat i més,
la llum de l'alba, el teu gest i més...

Davalla el tacte i sents l'amor.

Desfem la roba estirant els fils.
Els murs t'esperen
i el monstre també et vol.

No deixis mai la meva mà.

INEVITABLEMENT

De terra i de verd el meu somni.
De terra i de verd el meu amor.
Units inevitablement.

Tu i jo, units inevitablement,
i el món que es belluga convuls
baix nostre,
i arrapats als miratges
hi ha llavis que diuen,
i ocells a trenc d'alba
que amb un gest elegant s'envolen,
i totes les vores dels camins 
que s'alcen en marges,
bonic ordre de pedres.

Dir-te que tu i jo som terra i som verd,
som somni i amor, som paisatge.

Units inevitablement.

GELOSIA

Llum en ulls,
que no raig,
ressò paratge.
Ateny allà on material memòria.
Encripta el que fou de si mateix
i abans.

DINS UN GOT

Socs i arrels,
paisatge i tu.

Cau la nit,
blanques dents.

Treus un peu,
l'altre segueix.

Per la finestra 
s'esmuny el teu cos.

Res té pes,
res s'enfonsa,

i la nit segueix
caient dins el got.

I tu i jo surant
com dos cabells.

CANÇÓ PETITA (poema de Josep Palau i Fabre)

L'aigua perfila
carícies a la riba.
El somni fina,
se'n torna cap endintre.
La vida ja és la vida.

Cançons i plors
bressolen una mare.
Al fons del cor
ronda, sense esperança,
un infant mort, un astre.

PETJADES

Sorgint de l'aire,
remor de peus en caminar.

Presència d'ombres,
la llum és cos sobre la pols
jugant entre clarors.

Presa dels límits 
ets traç de temps pouant espai
per ser avall, memòria.

PORPRA (poema de Carles Riba)

Tristes banderes
del crepuscle! Contra elles
sóc porpra viva.
Seré un cor dins la fosca;
porpra de nou amb l'alba.

bottom of page